"-A veces pienso que tus "no" son casi mas para convencerte a ti misma que para negarmelo a mi. Estoy contigo siempre."
Over the houses
The streets and the trees
Over the dogs down below
They'll bark at our shadows
As we float by on the breeze
Tonight we fly
Over the chimney tops
Skylights and slates -
Looking into all your lives
And wondering why
Happiness is so hard to find
Over the doctor, over the soldier
Over the farmer, over the poacher
Over the preacher, over the gambler
Over the teacher, over the rambler
Over the lawyer, over the dancer
Over the voyeur,over the builder and the destroyer,
Over the hills and far away
Tonight we fly
Over the mountains
The beach and the sea
Over the friends that we've known
And those that we now know
And those who we've yet to meet
And when we die
Oh, will we be
That disappointed
Or sad
If heaven doesn't exist
What will we have missed
This life is the best we've ever had
No hay una relación de poder o de subordinación si la relación no es correspondida por los dos personajes, pues finalmente son dependientes el uno del otro. Esa relación, sin embargo se rompe cuando uno de los dos "pasa".
(M. Teruel)
Dime quién te enturbia el sueño del ocaso a la mañana, quién hipotecó la risa y embargó tus ganas de asomarte al mundo, de abrir todas las ventanas. Dime por quién mojas tus pestañas. Dime qué enfría tu cama, qué te hace cerrar los bares, quién te trajo estos fantasmas, por qué cambiaron los planes y acabaste solo allá donde nunca hay flores, donde no existen colores. Dime si es verdad que tienes banca rota de ilusiones y en tu negro corazón cien alfileres. Nos quedan los recuerdos, los brindis, las ciudades, el whisky, el hielo, los caminos, las canciones,los ríos, las montañas, donde poder perdernos y evitar mil lágrimas al alba, mil lágrimas al alba mojando tu mirada y ahogando tu alma.Noto el cambio, y también esas ganas de querer experimentar con él.
(La fuga)
Quaranta anys insostenibles després.
Joan Fuster al seu assaig de “Els radicalismes inútils”, oposa un grup d’ecologistes radicals que defensen una vida d’ascetisme lligada a la natura i allunyada completament del desenvolupament tecnològic, a l’altre extrem de la societat, totalment consumista i d’esquena als problemes mediambientals. Segons ell, l’ideal ecologista és utòpic i corre el risc de convertir-se en una reacció oposada, ell considera que la revolució ecològica és impossible de dur a terme a causa de la actual “sofisticació i enduriment de la societat”.
És cert que hi ha que evitar recolzar si es possible idees catalogades de radicals, perquè com ben es diu popularment: tots els extremismes son roïns, degut a que ens fanatitzen i ens porten a defendre una veritat per damunt de l’ésser humà que tenim al costat. I d’aquesta forma, deixant de banda els radicalismes que critica Fuster, em sent amb l’obligació d’afegir que (com diu la Viquipèdia): “l’ecologisme radical, és solament una branca del més ampli moviment ecologista que ha sorgit d’una frustració del ecocentrisme”.
D’altra banda, segons el meu parèixer, el moviment ecologista és dels més importants i dels menys escoltats, en proporció a la gravetat dels problemes mediambientals que sofrim els últims anys. Tal vegada aquestes agressions al medi que causem contínuament sols amb el fet de viure, i per contrari, no en trobem una solució definitiva.
Quaranta anys després de l’assaig de Joan Fuster, caldria haver aconseguit que la major part de la població siga conscient dels problemes mediambientals i actue en conseqüència aconseguint un desenvolupament sostenible sobre tot quan és un afer que ens afecta a tots i del qual encara que tingues molts diners, aquests no impediran que t’afecte la pol·lució que nosaltres mateixos em produït. A més, necessitem grups que tendeixen a l’utopia, que ens recorden el camí a seguir, aquests criden l’atenció, i contribueixen a que la societat evolucione en un futur cap a horitzons que abans no ens imaginàvem.
Pensé que, si quería cambiar el mundo, podía hacerlo con galletas.P.D.: "Quizá cuando me veas caer a tus pies, muriendo por tu causa, entonces te des cuenta de hasta qué punto soy tuyo".
(Más extraño que la ficción)
"Nos hicieron creer que el 'gran amor', sólo sucede una vez, generalmente antes de los 30 años. No nos contaron que el amor no es accionado, ni llega en un momento determinado. Nos hicieron creer que cada uno de nosotros es la mitad de una naranja, y que la vida sólo tiene sentido cuando encontramos la otra mitad. No nos contaron que ya nacemos enteros, que nadie en nuestra vida merece cargar en las espaldas, la responsabilidad de completar lo que nos falta. Las personas crecen a través de la gente. Si estamos en buena compañía, es más agradable.
Nos hicieron creer en una fórmula llamada 'dos en uno': dos personas pensando igual, actuando igual, que era eso lo que funcionaba. No nos contaron que eso tiene nombre: anulación. Que sólo siendo individuos con personalidad propia, podremos tener una relación saludable. Nos hicieron creer que el casamiento es obligatorio y que los deseos fuera de término, deben ser reprimidos. Nos hicieron creer que los lindos y flacos son más amados. Nos hicieron creer que sólo hay una fórmula para ser feliz, la misma para todos, y los que escapan de ella están condenados a la marginalidad. No nos contaron que estas fórmulas son equivocadas, frustran a las personas, son alienantes, y que podemos intentar otras alternativas. Ah, tampoco nos dijeron que nadie nos iba a decir todo esto.
Cada uno lo va a tener que descubrir solito. Y ahí, cuando estés muy 'enamorado de vos, vas a poder ser muy feliz y te vas a enamorar de alguien. Vivimos en un mundo donde nos escondemos para hacer el amor…aunque la violencia se practica a plena luz del día."
"Era de la matèria dels núvols, sòlid com la pedra de la tomba..."
(Raimon o el seny fantàstic)
Llibertat condicional.
Com ben diu Francesc Pujols i Morgades, “Cadascú té el dret de pensar com vulgui –encara que, en realitat, cadascú pensa com pot i no com vol-”.
La veritat és que, aquesta frase que pot sonar tan inofensiva a la primera ullada, esdevé una sentència i una crítica al lliure pensament del que molta gent creu gaudir hui en dia.
A més, ens adonem de que Francesc Pujols al principi de la frase enúncia la llibertat que tenim per a pensar el que vulguem i, més tard, estableix una gradació jugant amb la possibilitat (pot) i finalment amb l’obligació (vol) per a fer patent la falta de llibertat que tenim sense adonar-nos.
No cal aprofundir molt per adonar-nos de que això es pot reflexar fàcilment a la nostra vida diària, ja que, en moltes ocasions no ens adonem del que ens arriba a condiconar el medi i la societat en la que vivim en les nostres decisions. Per exemple, la publicitat abusiva que rebem pels mitjans de comunicació contínuament (tant directa com indirectament) que ens impulsa a consumir -i moltes vegades ens crea necessitats que abans no en teníem-; o també la religió, creant dogmes a seguir; les “creences populars”, es a dir, allò que podem considerar que està “ben vist” i el que no; la política, les lleis...
Realment si ens parem a pensar, hi ha prou condicionants a l’hora de prendre les nostres pròpies decisions, i tenint en comte aquesta mesura, fins a quin punt podem ser lliures a les nostres decisions? Fins a quin altre estem influenciats? Quan deixen de ser les “nostres pròpies” eleccions per a convertir-se en el que s’espera de nosaltres?
És, per això, que cal controlar les nostres decisions i parar-nos a enraonar aquestes qüestions per tal de no convertir-nos en una mena de titelles i poc a poc començar a pensar un poc més per nosaltres mateixos. Però, fins a quin punt en realitat ens preocupa ser titelles mentre aconseguim allò que volem?
Pietat.
"A l'arbre hi ha una fulla que ja està a punt de caure i l'últim raig del dia, que ho sap, encar la daura"
- Puedo ser divertido si quieres, o pensativo, listo o supersticioso, valiente, incluso bailarín. Seré lo que quieras. Dime lo que quieres y lo seré por ti.
- Eres tonto.
- Lo podría ser.(El diario de noa)
-¿Quién sería el primero en descubrir el poder de la poesía para matar el amor?
-Yo creía que la poesía era el alimento del amor...
-De un amor sólido tal vez, pero si no es más que una ligera inclinación, un mal soneto lo mataría en el acto.
-¿Y qué recomienda para fortalecer el afecto?
-Bailar... Aunque la pareja sea apenas aceptable.
(Jane Austen, Orgullo y Prejuicio)
