Time, it needs time...

Le dormeur du mal

C'est un trou de verdure où chante une rivière,
Accrochant follement aux herbes des haillons
D'argent ; où le soleil, de la montagne fière,
Luit : c'est un petit val qui mousse de rayons.

Un soldat jeune, bouche ouverte, tête nue,
Et la nuque baignant dans le frais cresson bleu,
Dort ; il est étendu dans l'herbe, sous la nue,
Pâle dans son lit vert où la lumière pleut.

Les pieds dans les glaïeuls, il dort. Souriant comme
Sourirait un enfant malade, il fait un somme :
Nature, berce-le chaudement : il a froid.

Les parfums ne font pas frissonner sa narine ;
Il dort dans le soleil, la main sur sa poitrine,
Tranquille. Il a deux trous rouges au côté droit.

(Arthur Rimbaud)

"From time to time, even I have uttered the magic words."

"[...]
Som la flor que naix de la llavor que vareu sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà
I agafem l'herència que ens vareu deixar."

Trust and betrayal,
sandpaper and velvet.
Does free will exist? 
Mine holds plenty just perfectly.
Life is on fire.

Escribe texto o la dirección de un sitio web, o bien, traduce un documento.

Cancelar

Dust in the wind. 
Lonely bird.

****

 

"The book fascinated him, or more exactly it reassured him. In a sense it told him nothing that was new, but that was part of the attraction. It said what he would have said, if it had been possible for him to set his scattered thoughts in order. It was the product of a mind similar to his own, but enormously more powerful, more systematic, less fear-ridden. The best books, he perceived, are those that tell you what you know already […]”

 (George Orwell, Nineteen Eighty-Four, Oxford: Clarendon, page 229-330)

Requiem "for a dream".

11m.

Otra vez.
Ya van dos.
Y tres de los que nunca hay tanta lluvia en un día soleado. No me mates, Sol, por ello.

Por favor, quiero recordar todas y cada una de tus risas, todas y cada una de tus palabras, halagos, caricias... todo lo que me has enseñado.

Quiero escuchar ese silvido subiendo por la escalera.
Me quita el miedo, ¿sabes?

Quiero saber si lo que hago está bien.
Te encuentro demasiado poco, para lo tanto que me buscaste.
 Pero siempre serás mi favorito.


*

Let it shine.

Treneando...

D'acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s'afona sota els nostres peus.

D'acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.

D'acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l'acció.

D'acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l'esperança i seguim avançant.

****

 

¿Vives o matas el tiempo?