26 May, 2011

"Remember it's a sin...

...to kill a mockingbird."

(Harper Lee)






Nunca pierdas esas pequeñas estupideces, son las que molan de la gente :).


***

Exámenes...

17 May, 2011

Pero da igual, siempre me pasa...

...que algún dia, justo el que menos me lo espero, la respuesta me encuentra a mí.



Un lloc molt entranyable :).

05 May, 2011

Brittle space between them



[...] Ah jist goes: Aye, you n mate.
(Irvine Welsh)
"[...] Solo voy y digo: Vale, tú también colega."




Tinc una mania inconfessable

Tinc una mania inconfessable
i és que m'encanta capbussar-me en els teus ulls,
tocar-te en silenci, besar-te lentament per tot el cos.
L'alba ens sorprén mirant-nos tendrament.
Després de la batalla sempre ve la calma:
des del teu llit tot sembla diferent.

Tinc una mania incontrolable
i és que m'agrada mossegar-te en el bescoll,
ficar-te les mans per dins de la brusa,
jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons dels teus pantalons
amb tan poca destresa que rodolem per terra
com si fórem dos gladiadors.

Ja no aguante més, vaig a rebentar,
sent calfreds per la columna vertebral.
Quina sensació d'inmortalitat!
Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols amb les mans...

Sent una alegria irreprimible
cada vegada que em desperte al teu costat
i em ve a la memòria la nit increïble
que se n'ha anat volant.
Isc al carrer, camine entre la gent,
és hora de somriure, és el moment d'escriure
cançons que parlen del present.

Ja no aguante més, vaig a rebentar,
sent calfreds per la columna vertebral.
Quina sensació d'inmortalitat!
Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols amb les mans...

Ja no aguante més, vaig a rebentar,
sent calfreds per la columna vertebral.
Quina sensació d'inmortalitat!
Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos,
com si el temps es detinguera en aquest mateix instant,
com si acariciara els núvols amb les mans...


(Pau Alabajos i els musics furtius)



02 May, 2011

Beyond night and day.




El último día de vacaciones antes de volver a la rutina siempre tiene ese aura incómoda que lo embriaga todo.
Es como un domingo, como el final de una cuenta atrás antes de volver a contar hacia adelante. Y continuar, en resumen, esa cuenta que es la vida.
Es un día de tránsito.


Pero si he aprendido una cosa es que pasarlos en compañía es muchísimo mejor.
La luz brilla más si se refleja en tu piel.

Un beso.

P.D: Silencio... demasiado silencio.