Quant de temps els queda, als llibres, tal com
ara els coneixem? L'olor de les fulles relligades en l'ordre necessari per a l'emoció,
el pes inequívoc
de la matèria sostinguda entre
les mans, l'elasticitat de la llum
-a voltes còncava, a voltes convexa-
en passar cada pàgina. Imagino
la perplexitat de tots aquells éssers
ue van néixer amb l'ànima de paper
-posem el corcs, les aranyes, els àcars,
els insolemnes que xuclen la sang blanca
de la cel·lulosa- quan no existeixin
llibres a les lleixes. Penso també,
és clar, en els avantatges derivats
del canvi: les cases s'eixamplaran,
s'estendrà l'espai, apareixeran
parets allà on ja no les sospitàvem.
D'aquesta manera tindrem més metres
cúbics per omplir-los de solitud.
Gemma Gorga
El otro día encontré este texto, y me gustó mucho, significa tantas cosas...
Espero poderlo leer dentro de un tiempo y me gustaría ver si reacciono de la misma manera que lo he hecho ahora ^^.
Saludos!
No comments:
Post a Comment