Assaig.

Llibertat condicional.

Com ben diu Francesc Pujols i Morgades, “Cadascú té el dret de pensar com vulgui –encara que, en realitat, cadascú pensa com pot i no com vol-”.

La veritat és que, aquesta frase que pot sonar tan inofensiva a la primera ullada, esdevé una sentència i una crítica al lliure pensament del que molta gent creu gaudir hui en dia.

A més, ens adonem de que Francesc Pujols al principi de la frase enúncia la llibertat que tenim per a pensar el que vulguem i, més tard, estableix una gradació jugant amb la possibilitat (pot) i finalment amb l’obligació (vol) per a fer patent la falta de llibertat que tenim sense adonar-nos.

No cal aprofundir molt per adonar-nos de que això es pot reflexar fàcilment a la nostra vida diària, ja que, en moltes ocasions no ens adonem del que ens arriba a condiconar el medi i la societat en la que vivim en les nostres decisions. Per exemple, la publicitat abusiva que rebem pels mitjans de comunicació contínuament (tant directa com indirectament) que ens impulsa a consumir -i moltes vegades ens crea necessitats que abans no en teníem-; o també la religió, creant dogmes a seguir; les “creences populars”, es a dir, allò que podem considerar que està “ben vist” i el que no; la política, les lleis...

Realment si ens parem a pensar, hi ha prou condicionants a l’hora de prendre les nostres pròpies decisions, i tenint en comte aquesta mesura, fins a quin punt podem ser lliures a les nostres decisions? Fins a quin altre estem influenciats? Quan deixen de ser les “nostres pròpies” eleccions per a convertir-se en el que s’espera de nosaltres?

És, per això, que cal controlar les nostres decisions i parar-nos a enraonar aquestes qüestions per tal de no convertir-nos en una mena de titelles i poc a poc començar a pensar un poc més per nosaltres mateixos. Però, fins a quin punt en realitat ens preocupa ser titelles mentre aconseguim allò que volem?

***

Un assaig que vaig fer per a català...

P.D.: Valenbisi em persegueix. Paranoia.

Pietat.
"A l'arbre hi ha una fulla que ja està a punt de caure i l'últim raig del dia, que ho sap, encar la daura"